Sorprès constato que en el proper Claustre de la UdG del 6 de novembre de 2014 el tercer punt de l’ordre del dia és la sol·licitud al Consell de Govern de la UdG per tal que es retiri la distinció de doctora honoris causa per la UdG a la Dra. Maria Encarnació Roca Trias. Crec que és un error que el Claustre no hauria de cometre. La meva posició l’argumento en base als següents punts:
- La Dra. Roca fou investida doctora honoris causa (DHC) per la Universitat de Girona el 13 de abril del 2012. Va ser proposada per la Facultat de Dret i concretament pel catedràtic de dret civil i director de l’Institut de Dret privat europeu i comparat el Dr. Miquel Martín. Els mèrits acadèmics de la Dra. Roca la feien en el seu moment i la continuen fent clarament mereixedora d’aquesta distinció. La Dra. Encarna Roca és catedràtica de Dret Civil de la Universitat de Barcelona (UB). Va ser la primera dona que va ingressar a la “Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació“. Va ser directora de la Càtedra de Dret Civil Català “Duran i Bas” i membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i de l'”Institut d’Estudis Catalans“. Ha estat mestra de molta generacions de juristes i ha participat en l’esborrany de diverses lleis. En la Laudatio del Dr. Martín s’aporten més dades sobre els mèrits acadèmics indiscutibles de la DHC per la UdG.
La Dra. Encarna Roca i el Dr. Martín a l’acte d’investidura de la Dra. Roca com a doctora honoris causa per la UdG
- La Dra. Roca va ser nomenada membre del Tribunal Constitucional a proposta de CiU uns mesos després d’haver rebut la distinció DHC per part de la Universitat de Girona. En qualsevol país del món ser nomenada membre del Tribunal Constitucional és considerat un reconeixement de la vàlua d’aquella jurista. A Espanya desgraciadament no ho és tant perquè l’ús partidista d’aquest òrgan per part del PP i del PSOE han convertit el Tribunal Constitucional en una eina més en mans del govern.
- És cert que les darreres decisions del Tribunal Constitucional han estat contràries al dret a decidir que defensa una gran majoria de la població catalana. Però com deia la Dra. Roca en el seu discurs d’investidura (p. 27) “El jutge, màxim aplicador de la llei i, per tant, el seu màxim intèrpret, no és lliure de donar-li el sentit que, d’acord amb els seus valors, aquesta llei ha de tenir en l’aplicació al cas concret.” En Música tens una partitura que has de seguir; en el Dret, unes normes. Així i tot, com ens explicava en el seu discurs, la llibertat del music és molt superior a la del jutge.
- La retirada d’un doctorat honoris causa procedeix només en situacions d’una conducta delictiva molt reprovable, anti-social i que provoca alarma social. I la Dra. Roca l’única cosa que ha fet és fer la seva feina. Tot seguint la metàfora musical, el que pot estar malament i que molts creiem que està molt malament és la partitura però això no ens autoritza a disparar contra el pianista.
- Acabar destacant la tenacitat d’una dona que malgrat la manca d’igualtat d’oportunitats que encara no ha pogut superar la nostra societat democràtica ha aconseguit excel·lir i ser mereixedora de les més altes distincions de Catalunya i de fora de Catalunya, a les quals se hi va sumar fa uns quants anys, per una amplia decisió democràtica de la UdG, la del DHC de la nostra universitat.
Per tot l’exposat penso que ha sigut un error portar a votació al Claustre la sol·licitud al Consell de Govern que retiri la distinció de DHC a la Dra. Roca i seria encara un error molt més greu que el Claustre ho votés favorablement.
I pel que fa a aquest tema en relació al procés de transició nacional tres comentaris més a afegir:
- És oportú recordar que el Dr. Martín, padrí de la Dra. Roca en la distinció DHC, va ser escollit com a membre de la Comissió de Control de la votació del 9-N, fet que encara fa més inoportuna la retirada del DHC.
- El procés de transició nacional ha estat fins al moment un procés il·lusionant. Només calia veure les cares de la gent que es manifestava els 11 de setembre del 2012, 2013 i 2014. Contrasta la il·lusió dels favorables al dret a decidir amb el mal humor i agressivitat dels contraris a aquest dret. Si comencem a retirar distincions i a buscar-nos enemics el procés deixarà de ser il·lusionant. És molt millor continuar contents i esperançats i no entrar en dinàmiques negatives que només generaran rebuig.
- Quin efecte positiu pel procés de transició nacional pot tenir la retirada de la distinció DHC a la Dr. Encarna Roca Trias? Penso que cap. Després de retirada la distinció no hi haurà ni un partidari més a favor del dret a decidir. En canvi, pot haver-hi algú que veient el procés amb bons ulls li pugui retirar el suport. Es disparar-se un tret al peu.
En definitiva no sembla una bona idea ni pel procés ni per la imatge de la UdG procedir a retirar el DHC a la Dra. Encarna Roca.
